tanco la paradeta
fa dies que no em trobo bé...
necessito canviar d'aires.
Segurament serà un canvi més ràpid del que fins i tot jo mateix imagino...
Ara fa un any i mig van canviar moltes coses a la meva vida "privada" -catxis... com pot ser privada si la he anat explicant aqui?- :).
En fi... en aquest any i mig han passat moltes persones reals per aquest piset virtual. Amb algunes, he mantingut una bona relació afectiva fins al punt de trobar-nos físicament; amb altres, he sentit la satisfacció personal de compartir moments d'emoció sincers...; encara hi ha hagut moments i persones amb qui "només" hem passat bones estones comentant-nos... em sembla que tots i totes (sobre tot quasi totes) m'heu fet particularment feliç en molts moments... en molts moments que necessitava ser-ho...
Vaig començar el blog -(de fet vaig començar uns quants blogs alhora...)- sense saber massa bé on em posava, i aquest any i mig ha estat un aprenentatge constant... i molt gratificant per a mi. Sé que, com sempre, la he cagat algunes vegades... hauria estat extrany que no fos així...
La vaig cagar per primer cop en triar l'adreça del blog: gatot84... La tria va ser perquè el 1984 vaig tenir el meu primer contacte amb internet. Després em vaig adonar que es malinterpretava però no sabia com desfer el que ja estava fet...
Recordo que la metamorfosi es va sorprendre quan li vaig dir, un dia, que amb l'adreça del seu blog (elmeuespai-x) donava a entendre una suposada orientació sexual del blog; ella va ser prou discreta com per no dir-me que amb l'adreça del meu donava a entendre una edat que no tenia...
Suposo que tant ella com jo vam triar una adreça sense pensar massa en què pensaria algú altre... entre altres coses perquè érem novells en els blogs.
Ara... toca tancar aquest piset. O aquesta caseta. Hi he estat a gust però... viure és canviar. La Cuca al Cau seguirà. D'alguna manera.
I jo... espero tornar aviat, amb una nova adreça, perquè sóc un putu ionki i no crec que em pugui estar més de quatre o cinc dies sense bloguejar... només de pensar-hi, m'ofego!!!!
només em queda deixar-vos un munt de petons i llepades... i desitjar-vos els millors i més intensos moments vitals! fins aviat...
29 comentaris:
Se't trobarà a faltar, Gatot.
Pren-te el teu temps i el teu espai i si vols compartir sentiments de nou, ens tindràs esperant-te.
Petons i llepades de comiat!
Noi que sigui fins molt aviat ...Una abraçada.
Ostres! Sí que se't trobarà a faltar! Espero que tornis ben aviat!
Petons i llepades!
Si només és un canvi d'adreça, crec que el blogger té aquesta opció, així que no et caldria desaparèixer, només anunciar que l'adreça canvia. Però suposo que tens motius més profunds. Espero que tornis aviat, i que ens diguis si tens nova casa, nou nom,nova aparença, el que sigui. Ha estat un plaer, el Gatot perdurarà en la ment de tots, n'estic segur. I si continues com a tal (jo ho faria), espero retrobar-te ben aviat.
Espero que tornis ben aviat (si és això el que realment desitges quan arribi el moment). Si no pot ser... que sàpigues que ha estat un plaer llegir-te encara que no sempre t'hagi comentat.
Cuida't i estima't sempre...
Em deixes que et digui una cosa per primer cop?
Petons i llepades!!!
Hola Gatot,
Bé, ja t'ho he dit pel messenger, però hi torno: ET TROBARÉ A FALTAR MOLT!!!!!
Espero que aviat ens donis la nova adreça. Saps que t'estimem, que ens agrada saber de tu.
Un petonàs,
Trasto
Pd: no ens deixis :-(
Els canvis d'aires van de conya.
A vegades només cal marxar un temps de casa perquè aquesta s'airegi i quan tornes es respira millor.
I si la corrent et porta cap a un nou blog o senzillament se t'emporta un temps, doncs el que faci falta.
Una abraçada ben forta
Fins aviat, procura no refredar-te amb els canvis d'aire, no oblidis el camí de tornada però no el desfacis sinó convé... i en fi... només volia dir-te que et cuidis i et cuidin molt.
Petonets i moixaines, Gatonot.
Torna prompte, Gatot!!
Snif, snif, Gatot....
ànims Gatot, sort i el proper cop gatot69, en honor a la mítica postura
Osti, Gatot...
Entenc que amb la calor que s'apropa i tot el pel que et gastes (;¬P), hagis de buscar llocs més ombrívols i fresquets per passar l'estiu...
Però... qui ens petonejarà i lleparà amb tan de sentiment i estimació?
Sóc egoista. I, ara per ara, se'm fa difícil pensar que no et trobaré perquè em toquis la fibra o, simplement, pensi, què, de vegades a tu, com a mi, tampoc se't posa bé el tripi dels matins.
Surt i respira. I somriu. Com ho saps fer i com saps fer que altres ho facin.
I cuida't... molt. Al món li fa falta gatots com tu.
Torna quan ho creguis convenient i si ho creus convenient.
Nosaltres procurarem ser-hi també.
Una bossa de petonets i abraçades dolces, pel camí
;¬)**********
Vaja...doncs fins aviat nano! Salut!
Peton i llepades, naturalment!
tu..tu no em pot fer això moixot..jo si que som un ionqui de les teves lletres..i ara que faré? egoista de jo...en serio moixot ens deixes?
t'enyorarem..
torna quan creguis que t'has omplit els pulmons d'aire lliure, cuida't molt, aprofita les estones, i per favor passa algun dia per ca'n Kpità allà segur que estaré per fer-te unes gratadetes al clatell i esperant les teves llepades tendres.
Fins prest...besades amb pessics mallorquins.
Estimat Gatot!
Pel que sembla no et trobés bé i cerques una nova postura que et faci sentir millor.
L'univers, el món, nosaltres per fora i per dins som el canvi. Flueix Gatot!
Sempre estem i, per tant, sempre ens anirem trobant.
No som un nom, som allò al que no li cal nom. Et pots fer dir com vulguis; que sempre seràs Tu.
D'alguna manera ja saps que jo també he precisat de canvis en certs moments. Fins que finalment m'he adonat de que el canvi és el comportament natural de tot el que Som i ens envolta, i que la resistència al canvi és precisament el que ens produeix incomoditat. Vivim en una societat orientada cap a la permanència i l'acumulació, i com a conseqüència la gent es torna rígida. Vet aquí l'origen de tantes i tantes malalties.
Hi ha moltes lectures que et podria recomanar per aquest període d'introspecció que, pot ser, inicies. Et diré una de molt breu, però força transcendent. Pot ser ja coneixes o has llegit el Tao Te Ching, de Lao Tzu. Si el pots trobar per algun lloc i no l'has llegit encara, dóna-li un cop d'ull si vols. Hi ha moltes traduccions, la que jo tinc és de Stephen Mitchell.
El Tao i el I Ching (o el meu Yi Jing) tenen molt a veure ;-)
Si et puc ser d'ajut en alguna cosa contacta amb mi. Estic a la teva disposició.
Gràcies per tot el que ens has regalat!!
Torna aviat,Gatot.
Gatot,
Espero que trobis el que necessites i que tornis aviat per seguir fent-nos unes bones llepades, je,je,je....
Seriosament, espero que el canvi d'aires et renovi per a tornar a fer-nos gaudir dels teus escrits ben aviat.
Petonets dolcos i lepadetes de comiat (espero que curtet...)
Anna
Quan en un moment donat prenem una decisió sembla que és l'encertada.
Tant de bo ho sigui i tornis renovat... Molta sort!
Una abraçada!
He llegit tots els comentaris que t'han anat deixant els companys, els amics, els teus estimats i estimades i m'he n'he adonat que no se que dir-te...
Que em sento idiota, gilipolles acomiadant-me d'algú a qui sempre he tingut la sensació de que coneixia de tota la vida, em sento bleda soleiada dien-te adéu, o fins aviat, em sento burra ara mateix.
No se que dir, que t'estimo?, t'ho dic sovint. Que t'enyoro? t'ho he dit molts cops quant trigues en postejar o fa dies que no se de tu. Que m'importes molt? ho saps, t'ho he dit i t'ho he demostrat.
Tot i així segueixo sentint-me gilipolles per no saber que dir en el moment en que dius que marxes.
Tant de bo tinguessis una paraula d'aquelles de control de qui t'escriu i de qui no, tant de bo aquest missatge no sortis publicat si tu no ho volguessis, ara em sento idiota fins i tot d'haver-lo escrit.
T'estimo i t'enyoraré molt, un peto dolç i una abraçada càlida nomes per tu...espero que obris casa nova ben avit.
Això no és "L'hora dels adéus", oi? Doncs, fins aviat! I amb nova vestimenta. Posa't ben bufó; que tens les gatetes miolant de tristor.
una puesta a punto y tornas no??????????? mas que eso no te dejamos..solo que te vaya a relamer las patitas y ponerte guapo, te me eliges un nombre asi que nos enloquezca a todos y todas y te vuelves a llenarnos de gatot¡¡¡¡¡ ok? kedamos asi entonces ehhh, no me falles..te esperooo
Fins ara, Gatot! fins ara...
Cuidis molt, senyor!!! Fins a la tornada!!!
Hola gatot, quasi no hem parlat, però segueixo deixant l'enllaç i seguire visitant, a veure que fàs.
Que descansis, que gaudeixis dels gatets, que dormis de día i surtis de nit a la fresca, que trobis una gatuna que et llepi els bigotis i que siguis mlt feliç!
Ei, Gatot, això si que em sap greu, però, ni que sigui a l'espai X (quantes x hi poso?) et visitaré.. No et desfaràs de mi tan fàcilment...Em sembla que has aprofitat que estic de feina fins les orelles i no puc visitar els meus, que alguns ja sou per mi els meus... Em sabrà greu, perquè les teves reflexions, i les teves veritats, i les teves valenties i covardies, són del més huma que hi ha en aquest món, tu vas de cara i dius el que sents, i és del tot envejable trobar un espai on llegeixes una persona, i no pas una façana... Per això et fas estimar, no et capfiquis amb coses estranyes, que el Gatot és necessari per retrobar l'espai humà que a molts ens fa falta... Una superabraçada, un petonàs, saps on sóc, guardo unes fotos com una joia...
Jo, per a variar, tard!
Etapes i etapes...
Tancar unes portes...
Obrir-ne d'altres...
Deixar que corri l'aire...
Molts cops no és tant sols necessari, sinó que se'ns torna imprescindible, ventilar el nostre dia a dia.
Un petó, Joan. I gràcies per totes, absolutament totes i cadascuna de les paraules que has escrit per a que nosaltres les llegíssim.
Quan tornis, fes un xiulet des d'allà on siguis.
Colta, que t'estàs resistint molt, eh? Encara batràs rècord i tot. No pot ser, 11 dies des del post...
Cuida't molt i torna quan t'ho demani el cor.
Una abraçada!
T'anava a dir com la duschgel, ja trigues, gatot, eh!!!
Vinga que no vull marxar de vacances sense tornar-te a veure per aquí.
Petons!
petons i llepades a tots i totes i gràcies per guardar-me la casa durant l'absència... per a tots... la meva estimació!
smuackissssss
Publica un comentari