20 maig 2008

Catosfera literària

No m'agraden les mentides.

A vegades no m'agrada la veritat...

M'agradaria viure en un món perfecte... potser si fos perfecte, seria massa aburrit?

Aquest matí m'he llevat molt d'hora. Ahir... es va tard sentint l'amor, fent l'amor...

He pendonejat una estona a l'ordinador mentre em despertava. He posat la banyera a omplir. Necessitava un bany relaxant...

..........


Quan em pentinava els rínxols han trucat a la porta. M'he posat el barnús... obro i ja no hi havia ningú... trobo un paper a terra: MRW.

Ella se n'ha adonat i ha reculat.

-Hola... em pensava que no hi havia ningú...
-ja ho veus... era a la dutxa...

Em somriu. Una noia molt guapa. Ja l'havia vist abans... em porta un paquet que esperava...




El primer llibre que puc autografiar com a autor. Ni que sigui... en un 1%... cent blogaires hi aporten els seus textos. I un que vaig enviar des de la Cuca al Cau... hi és a la pàgina 50.

Estic content... tot i que a la foto surto seriós.

Ara... vaig amb pressa... després amplio, val?

petons i llepades!!!!!


re-edito i afegeixo:

com que no m'agraden les mentides ni les mitges veritats... el que hi ha és el que hi ha. El Gatot és el d'aquí i també és el de la Cuca. No m'agrada sortir a un escenari ni barrejar-me amb multituds. Em sento millor en grups petits. O en parella. Tot i pensar que la vida és multicolor. Multimoments.

Quasi em penedeixo d'haver posat la fotografia.... sóc així d'impulsiu. Ahir, algú que estimo moltíssim em va demanar que no posés una fotografia seva a un post de la Cuca: no vaig posar la foto i vaig esborrar les paraules. Avui, he posat la meva aquí... sense cua.

Estic d'acord amb l'alepsi que a vegades... si algú va de massa sincer... collons... que no cal anar emprenyant a la gent, oi?

però una cosa és fer ostentació de sinceritat... i l'altra amagar-se en la prudència.

Per a mi, la prudència ha deixat de ser una excusa. Estic content d'estar viu... d'estimar els meus gatets, de sentir-me estimat... estic content -i sóc una mica, una micona, feliç- de poder compartir sensacions, emocions, paraules, carícies...

avui... em sento afortunat!

18 comentaris:

Rita ha dit...

Quin gust llegir-te a tu això. M'alegra molt. Felicitats!!!
Petons

Anònim ha dit...

MOLTES FELICITATS!!!!!!!!!!!!

Estic molt contenta per tu!

Petons,

Trasto

Arare ha dit...

Moltes felicitats, Gatot! de tot cor.

I un adéi, així, petitet, perquè aviat tornaré.

Ja saps... estimeu...

Arare ha dit...

adei = adéu!!!!

zel ha dit...

Ja saps que m'encanta llegir-te així, veure't amb l'anima al davant, que val la pena...Petons, guapíssim!

Jo Mateixa ha dit...

Quant em compri el llibre m'el signaràs???, em faria molta il·lussió tenir un llibre on has col·laborat dedicat de "puño y letra" :-)

Estàs guapissim, però afortunada soc jo que ja t'habia pogut contemplar en algun que altre moment :-P

Un petonas ben gran carinyu!!!!!

Gatot ha dit...

gràcies, rita, petons tb per a tu! i per a tu, trasto!

gràcies arare: fins aviat!

petonassos, zel!

on voldràs que te'l signi, jo mateixa? ah... val a la primera pàgina!!! okis, fet! i no xerris tant que tot se sap!!!
petonassos bonica!

Laprí | David ha dit...

Uohjó, felicitats gatot. Però tu no signaràs el llibre amb boli, no? Hi posaràs la teva "ma", vaja, els gats que teniu, ma o dits només, ais, ara no sé, o garres... bé, doncs això, que ficaràs la ma en tinta i la posaràs sobre el full i apa, signat, no?

Bé, quina parida que he dit. Bé, en tot cas, moltes felicitats :)

Andrea ....de acà y de allà ha dit...

Tiene razon el lapriiiii con la patita¡¡¡¡¡¡ bueno una buena nene¡¡¡¡ eso esta bien..quedate con el bienestar de hoy ..agarralo para que no se vaya¡¡¡¡ ysabias que me gusta mucho el jardin de tu casa...es muy bonitoooooo yo no tengo manos para las plantas, peroooo me encantaria..un beso grande

Gatot ha dit...

potser si, david! millor amb la poteta!!! :)
petons i llepades llibresques!

ai.... andrea, els meus bons moments son com el sol de primavera: he d'aprofitar quan escalfa, perquè tot seguit em cua un ruixat a sobre! :)
petons i llepades primaverals!

Carme Fortià ha dit...

És realment preciós, no el coneixia i la veritat és que dóna gust compartir autoria amb tu!

Cuida't!

MoNaLiTzA ha dit...

Sembla mentida lo egoïstes que ens tornem quan alguna cosa ens té la neurona ocupada -parlo per mi, felinu- ;)
Enhorabona per la part de la publicació a tu i a cadascú dels que heu participat en aquesta aventura tant especial.

Avui ha fet un sol radiant i un dia preciós i s'ha obert una escletxa davant del mur que se'm va plantar de sobte davant dels nassos.

Un petó...

kpi ha dit...

Felicitats moixot per la publicació, també esper impacient l'arribada d'aquest llibre.
m'agrada que diguis que estas content, la fotografia m'agrada molt, mirar.te els ulls i veure els teus rinxols no se perque te penedeixes.
Estic d'acord am Alepsi hi ha gent que confon la sinceritat amb la mala educació.

cafeambllet ha dit...

Moltes felicitats!!!!!!

Gatot ha dit...

si no el coneixies... carme fortià... és que no has llegit gaire la Cuca al Cau! :)
No t'ho retrec, eh? penso que es poden fer coses boniques en molts àmbits... i que en l'àmbit eròtic, ens queda molt per fer amb la llengua... amb la nostra!
petons i llepades coautorials!

en aquest cas, monalitza, m'hauràs de permetre que no et doni la raó... una cosa és egoisme i l'altra prioritats emocionals-sensitives-personals...
bonica... res a dir, val?
petons i llepades silencioses!

kpitana...... encara que pugui semblar que no, tinc espurnes de timidesa i encara massa "prudència" funcional... en tot cas... fet està...! :)
petons i llepades rinxolades!

gràcies de nou, cafeambllet!

Anònim ha dit...

Vaig llegir aquesta entrada en el llibre (jo estic a la pg. 65)i la vaig recordar d'haver-la llegit en el blog. l'actor de la presentació del llibre va llegir unes línies dalt de l'escenari i va deixar el públic penjat en el misteri... si haguessis estat el podies haver acabat... aquella nit també plovia

Sigorgik ha dit...

QUé bé! t'he vist la cara i a més compartim espai literari al llibre!

Gatot ha dit...

hola anònima... jo també et vaig llegint... felicitats també per formar part d'aquesta primera edició!
Pel que m'han explicat (i pel que vaig veure després en vídeo) em vaig sentir honorat i il·lusionat que els organitzadors triéssin un fragment meu per iniciar aquella part de l'acte. però crec que és molt millor, en públic, deixar-ho així... en suspens... :)
petons i llepades llegides!

dona, sigorgik... si tanta il·lusió et feia, només havies de demanar-ho, eh? :)
i jo també estic content que molts i moltes que llegeixo habitualment hagueu estat triats! felicitats!
petons i llepades poètiques!