Els nens-ampolla
Massa sovint necessitem fer servir algú de missatger per fer arribar el que volem dir a algú a altre. Potser la sensació de no poder comunicar ens hi empeny. Potser sigui la sensació d'estar aïllats. Com un nàufrag.
Però mai entendré que conscientment s'utilitzi la mainada com a recaders, com a receptacles de missatges a tercers. Conscientment o, el que és pitjor, menystenint la seva presència, la seva intel·ligència i la seva capacitat de percepció. I els seus sentiments, que també en tenen.
Els nens han de viure la seva infantesa, si pot ser, amb els maldecaps propis de nens. Però només amb els seus. I amb els que puguin ajudar-los a forjar-se positivament com a persones.
Oblidem que els nens tenen un cervell net, receptiu, que ho capta tot. Les paraules, els gestos, les actituds... i que acaben posant a prova els adults, repetint paraules, gestos, actituds, per saber si són compartides, per confirmar informacions, per entendre la realitat. I ho fan sense adonar-se'n que s'han convertit malgrat ells mateixos en nens-ampolla.
6 comentaris:
Realment és molt trist veure nens-ampolla pel món.... una pena. Per circumstàncies diverses he hagut de tractar molt amb alguns... i estan molt, molt, molt cremats i molt tristos en la majoria de casos.
Realment hauríem d'aprendre a no usar una matèria tan dèbil i poderosa per a aconseguir res....
Sí és una pena, veure com hi ha adults que utilitzen els nens per transmetre missatges que no s'atreveixen a dir ells mateixos.
Tens tota la raó, els nens només haurien de tenir les cabòries pròpies de la seva edat. Massa sovint han de conviure amb comentaris i actituds del tot desafortunades dels adults que els envolten. I que en la majoria dels casos són els que més haurien de vetllar per ells.
Trasto
Sovint he pensat que les persones que fan això han de ser poc intel·ligents o massa ressentides. Si fossin conscients del mal que fan als seus propis fills, el desequilibri que els ocasionen, no ho farien. La canalla necessita, sobretot, estabilitat. I és el que els pares, junts o separats, han de donar-los. Tant si s'entenen com si no.
Tinc una amiga que va tenir una relació molt dolenta en el seu matrimoni i un cop separada també, però els fills, que ja volten la 30a., encara ara no saben res del que va passar.
sbtt
no puc dir res que no hagis dit tu o els comentaris anteriors.
És una pena manipular els nens per donar missatges que no hi ha collons de dir-los un mateix...
Sovint els adults no en adonem d'aquests éssers que són més petits de talla, però que tenen una capacitat d'absorvir tot allò que passa al seu voltant. Crec que fins i tot es fa inconscienment, però cal estar alerta. Per això ens anomenem adults i hem d'actuar com adults.
una abraçada!
A tots, gràcies. Saber que hi ha més persones que pensen semblant no soluciona el problema, però ajuda a afrontar-lo.
Publica un comentari